diumenge, 23 de novembre del 2014

ELS TEUS ULLS



Els meus ulls,
miren als teus ulls.
I mirant me'n adono
que ens mirem endins.

I sento basarda...
Se'm fa un nus a la gola,
perquè hi ha un pou
tant fondo, 
a la teva mirada...

Quanta tristesa,
quants "per quès"
i alhora quanta
resignació
traspua el teu rostre.

No puc esborrar,
tot el mal...
No puc guarir-te
no puc donar-te
el que vas somiar,
tampoc ho intento...


Però si tant sols,
per un instant,
tant sols un instant,
et puc tornar un xic
de dignitat,
tot aquest esforç,

haurà valgut la pena.


diumenge, 6 d’abril del 2014

ABRAÇADES

Avui he llegit que normalment una abraçada té una durada mitja de tres segons, però s'ha fet una investigació i han descobert que quan una abraçada dura vint segons, es produeix un efecte terapèutic sobre el cos i la ment.

Es fantàstic!

Per el que es veu, una abraçada sincera, produeix una hormona anomenada "oxitocina" coneguda també com la hormona del amor.

Aquesta substancia, ens ajuda a relaxar-nos, a sentir-nos més segurs, a tenir menys ansietat i menys pors.

Un meravellos i gratuit tranquil•litzant que tenim a les nostres mans.

No us sembla fantàstic?

Cada cop que abracem a un amic, a un infant, a la parella... fem-ho conscients de tot el que li estem donant.

Allarguem les abraçades!!!

divendres, 4 d’abril del 2014

ESTAS CONTENT DE COM HAS VISCUT?



Si avui fos l'ultim dia de la teva Vida....
Estaries content de com l'has viscut?

Avui he visit un video molt colpidor, on feien a questa pregunta.

Quina pregunta, no?

Se'm fa un buit al cor tant sols d'imaginar-m'ho.

Sincerament penso, que estaria contenta, he fet sempre el que m'ha dictat el cor, potser no era el que se suposava que era correcte, però sempre m'ha tirat molt més el cor que el cap.

Penso que no és que sigui quelcom fàcil, però malgrat tot, sempre he pensat que si fas el que el cor et dicta, no pot anar res malament.

La Vida, és un dó meravellos, que no podem deixar de valorar ni tant sols in instant.

Perquè tant sols quan estem a punt de perdre-la, ens parem a pensar?

Perquè, és nomes llavors quan ens en adonem, del precios regal que tenim a les nostres mans?

Llavors, quan ja és tard, .. qua ja se'ns escapa... quan se'ns esmuny entre els dits....  llavors, tant sols llavors, ens adonem de el que és realment important....

No deixis de valorar la Vida, ni un instant.

És un regal massa important, que a més a més,  t'han regalat de forma altruista, que és massa important per menysprear-lo.

ESTIMA LA VIDA A CADA INSTANT.

NO SAPS MAI DEL CERT, QUIN DIA S'ACAVA.