dissabte, 12 de novembre del 2011

GRÀCIES

Mentre encara ressonen
els últims acords d’una cançó
que em fa sentir-vos a prop
penso en vosaltres.

En com n’és de meravellós
el regal de la vostra amistat,
en tot el que representa,
en tot el que comporta.

La  vida és tant curta,
que cada instant es preciós.
I tenir amb qui compartir
aquets instants, és un tresor.

Mai no em cansaré
d’agrair cada moment
passat amb vosaltres.
És com viure…  Dues vegades.

dissabte, 23 d’abril del 2011

LA MEVA ROSA,

LA MEVA ROSA DE SANT JORDI, REGAL D'EN PORQUET. MOLTES GRÀCIES!!!!!

Sant Jordi 2011

A l'Anna, del blog "De nits i de somriures".

Com la barca que engalana el teu blog sents que estàs arribant 
al final d'un llarg camí i, així, entraràs finalment a bon port.

Troiana punxa
capitula al goig del roig.
Pètals d'armistici.

__________________________________________

SANT JORDI 2011 A BLOGVILLE

Ha arribat Sant Jordi, i es el moment de regalar-li un llibre al meu veí.

La veritat és que aquets dies no he estat gaire per res, però ara no és el moment d’explicar tristeses, si no de fer un regal de Sant Jordi al Gerard

No et conec gaire i no ha estat fàcil, com no sabia gaire be els teus gustos, he decidit regalar-te un llibre que per a mi és molt especial i que te la seva historia.

Un mati de Sant Jordi deu fer uns quaranta anys, anàvem passejant per les Rambles de Barcelona els meus germans i jo amb els meus pares. Llavors varem entrar no se ben bé on era, una biblioteca o alguna sala d’exposició, no se però el cas es que hi havia tot de taules amb llibres i de sobte el meu pare es va aturar davant d’un llibre obert en una espècie de faristol i va exclamar: “Vine Rita, mira aquesta foto” i la meva mare s’hi va acostar i es varen posar els dos a riure, tot comentant la foto i varen explicar-nos que hi sortia una foto amb una nena que duia una rosa a les mans i al fons, es un xic mes enrere, hi havia el meu germà gran. El varen començar a fullejar i tot d’una varen descobrir-me a mi en una altre fotografia.  Era del mateix dia de Sant Jordi d’uns anys enrere en el que el meu germà i jo varem anar a veure els llibres amb els nens del parvulari. 

Per descomptat, el meu pare va comprar el llibre, i amb els anys, me’l vaig quedar jo.
L’abril de 1995, vaig conèixer l’autor de les fotografies, i al explicar-li l’anècdota, em va dir porta’m el llibre que te’l signaré, i així ho vaig fer. Era el Xavier Miserachs i el llibre es diu BARCELONA AMB BLANC I NEGRE.

Espero de tot cor que t’agradi. 


EL LLIBRE
 LA FOTO QUE VA DESCOBRIR EL MEU PARE ON SURT EL MEU GERMÀ
 LA FOTO ON SURTO JO DE PETITA
 LA DEDICATORIA D'EN XAVIER MISERACHS
 QUE TINGUIS UNA FELIÇ DIADA DE SANT JORDI!!!!!

diumenge, 3 d’abril del 2011

UN LLARG CAMÍ....



Estic al final d’un llarg camí.

He estat guarint l’ànima de tant dolor, i tantes mancances…

No ha estat gens fàcil, i sento que ja estic arribant al final.

Per una banda em sento feliç d’haver-ho aconseguit, ja que com ja he dit, no ha estat gens, gens fàcil.

I ara sento que per poder acabar, necessito allunyar-me, no necessariament estar sola, però si allunyar-me de totes les persones que m’han acompanyat en aquesta lluita. No se explicar molt bé que és el que em fa sentir-me així, però és com ho sento.

Qui va ser el que va dir que l’ànima és una part nostre que està fora, a part, i a la vegada dins… Crec que no és així, si alguna cosa està i estarà és l’ànima, l’essència.
Tota la resta un dia deixarà de ser, i l’ànima, l’essència seguirà aquí. Per tant no hi ha res més important que sentir que la teva essència està forta i sana.  

En això he estat treballant l’últim any i mig, i estic feliç de quasi haver-ho aconseguit.
Sobretot estic feliç d’haver aprés que hi ha una altre manera de viure, de sentir, de respirar, d’estimar….  Sense deixar-hi la pell. 

Es pot ser bo sense deixar d’estimar-te a tu mateix, es poden fer coses pels altres, estimar-los sense oblidar-te de les teves necessitats.
Estic contenta, estic serena, sento la pau dintre meu, sento que estic preparada per VIURE, amb majúscules.
La meva essència no ha canviat, la meva ànima és neta i sana i jo soc millor persona perquè m’estimo més que abans.

Espero poder acabar el petit tram que encara em falta i renéixer de nou com un esser de llum, com el que he estat sempre sense saber-ho.

SOMRIC, PER QUE SENTO QUE LA VIDA AVUI EM SOMRIU.