M'AGRADA ESTIMAR

Que ho fa que de sobte tot el que parlen els altres et sembla una futilesa.

Que ho fa que et sentis fora de joc.

Que ho fa que sentis que no connectes... ni volguent-ho.

Hi ha moments en els que sento que no connecto,

que sento que la gent que m'envolta

malgrat fa anys que me'ls estimo,

estan tant, i tant lluny....

M'entristeix,

i em sobta.

Hi ha tantes coses que bullen dintre meu,

hi ha un món interior, que és tant intens,

hi ha tantes coses que m'importen....

No se exteriorizar-ho,

o potser no ho intento prou.

La vida és tant curta,

i tant preciosa.

M'agrada estimar.

RENÈIXER

Quan asseguda davant el mar, tanco els ulls i respiro a fons, sento una força dintre meu que em dona una pau que feia molt de temps que no sentia.

El sol m’escalfa, fa olor de mar i la música que sona als auriculars sembla que soni dins meu i no puc més que somriure.

Llavors m’aixeco i obro els braços com si amb aquest gest, fos capaç d’abraçar al món sencer amb tot el que té de preciós.

Després d’una setmana de feina bastant feixuga, un instant com aquest és suficient per tornar a sentir tota aquesta força, és com renéixer.

I penso que tot això és dintre meu, surt de dintre meu i és una llàstima que la rutina de la feina ens impedeixi de trobar un instant com aquest cada dia, tant sols un instant... Per renéixer cada dia amb un somriure als llavis.